Cançons
Dalt de la Jungfrau
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel nét de la cantadora, Cesc Compte.
Dalt de la Jungfrau,
vora del cel blau,
tindràs un palau
en cada gelera.
Quan de tard en tard
avivem l’esguard,
passarà l’isard,
sortiré a cacera.
Tindràs un mirall
en el blanc cristall
que, muntanya avall,
estén la glaçada.
Un concert gegant
formarà tot cant,
l’eco palpitant
de la fondalada.
Tindràs un tresor
d’edelweis en flor;
les estrelles d’or
tindràs per llinterna.
Vine a la Jungfrau,
vora del cel blau,
a gaudir la pau
de les neus eternes.
Es tracta d'un poema d'Apel·les Mestres amb el títol original "Alpestre" (1915), musicat per diversos compositors, com ara Juli Garreta, Mercè Vila i Raventós (1902-1965) o Adrià Esquerrà i Codina (1873-1927).
La versió d'aquest últim va fer-se especialment popular dins el món de la muntanya a través d'un arranjament coral de Josep Maria Parellada, director del Cor del Centre Excursionista de Catalunya, inclòs a l'EP homònim de 1965 amb el mateix títol que presentem, i interpretat també per la Coral Santa Cecília ("Cançons de muntanya", 1966), entre d'altres conjunts.
La melodia que canta la Maria Pilar, en mode menor, no coincideix amb cap de les composicions mencionades i no l'hem sabuda identificar.
El Jungfrau (4158 m) és un famós pic situat prop de la ciutat de Berna. Moltes cançons cantades en ambients excursionistes tenen origen a l'àrea cultural dels Alps suïssos, alemanys o austríacs, o bé són de temàtica alpina, com la que presentem. En aquest mateix arxiu en recollim alguns exemples.
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".
