Cançons
Estirià jo sóc
Entrevista realitzada per Nicolàs Sánchez i Adrian Frank, el març 2013, dintre el projecte Folklore de l'Escola El Far d'Empordà.
Estirià jo sóc i tinc de roca el pit
i el meu país formós no el deixo avergonyit,
perquè els d'Estíria tots som ferms, alts i drets,
i a casa nostra hem crescut com avets.
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rirriia,
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rià.
Quan vaig als cims jolius amb el vestit mudat
i el gec, com és costum, de verd enribetat;
amb la mà dreta agafo un llarg i fort bastó
i duc penjat escopeta i sarró.
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rirriia,
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rià.
Es tracta d'una adaptació al català d'una cançó popular dels Alps austríacs, escrita per X. Cirera. La primera referència que n'hem localitzat és al "Cançoner de la secció de muntanya" del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1935.
La Fina va néixer a Can Ruet, al poble de Pujals dels Cavallers.
