Caga tió,
una teula de torró,
pel pare i per la mare
i per mi no,
caga tió!

(…)
la Inès se’n va a treballar
quan l’alba apunta,
i els seus ulls, amb plor desfet,
va mullant el coixinet
que en fa la punta.

I enyorant son aimador,
de semblant son tendre cor
dolça esperança;
fa cinc anys ell va marxar,
i a la vila d’Arenys de Mar
i a sa enyorança.

-Quan io aquí marxaré,
el teu amor compliré,
deia, i se’n nava;
-I aquí t’espera el meu cor,
deia amb puríssim amor
ella, i plorava.

Fa cinc anys que ell va deixar
la vila d’Arenys de Mar
i a sa promesa;
la pobresa el va estordir,
i a l'Amèrica partí
a cercar riquesa.

I aquest dematí n’ha arribat
un potentat que ve de l’Havana;
n’era fill d’un mariner,
i ara ve casat de muller
americana.

Per les festes del Tura,
cada any una criatura,
per les festes d’Olot,
cada any un borinot.

Per les festes del Tura,
cada any una criatura,
per les festes d’Olot,
cada any un xubasco fort.

       -Com que sempre plou...-

Juana, p(o)r un bien que te quiero,
mira lo que vas a hacer;
si te casas con Ramón,
lo que pasará después.

Mira que yo tendré un hijo,
el cual lo llamará “padre”;
si tu te casas con él,
no tendrá padre ni madre.

Yo me valdré de mis medios
para quitarle la vida;
tu te quedarás sin novio,
luego yo me voy perdida.

       -Però és clar, hi falta algun tros, encara...-

Cantem, cantem, ninetes,
que el burro està malalt,
té mal a la panxeta
i el ventre li’n fa mal.

No en pot menjar civada,
sinó pinyons pelats;
no en pot dormir a la palla,
sinó en coixins daurats.

Marieta cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me’n faràs una panera
per anar a collir clavells.

Una rosa en tinc en l’aigua,
un clavell en tinc en fresc,
que el guardo per Sant Domingo,
que és el sant del meu promès.

Tral·lara, lalara, lal·là,
tral·lara, lalara, lal·là…

Les nenes maques al dematí
s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,
les nenes maques al dematí
s’alcen i reguen el seu jardí.

Io també rego(c) el meu hortet,
faves i pèsols, faves i pèsols,
jo també rego(c) el meu hortet,
faves i pèsols i julivert.

Julivert meu, com t’has tornat?
Sense cap fulla, sense cap fulla,
julivert meu, com t’has tornat?
Sense cap fulla i el cap pelat.

La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
i anava a costura
a aprendre de lletra.

Se’n va per un camí
i troba a Maria:
-Doncs què en porteu, mare?
Doncs què en portarí(e)u?
-Vos porto el pa i vi,
que és de l’eucaristia.

Pel mar corren conills,
pel mar corren conills,
pels boscos les anguiles, trau-trau,
pels boscos les anguiles, trau-trau.

I pel saltar del(s) pins,
i pel saltar del(s) pins,
hi ballen les sardines, trau-trau,
hi balles les sardines, trau-trau.

El mut cridava gent,
el mut cridava gent,
i un sord s’ho escoltava, trau-trau,
i un cego s’ho mirava, trau-trau.

I aquesta cançó és,
i aquesta cançó és,
la cançó de les mentides, trau-trau,
la cançó de les mentides, trau-trau.

Si la voleu sapiguer,
si la voleu sapiguer,
i aneu a Filipines, trau-trau,
i aneu i a Filipines, trau-trau.

Per a Sant Ferriol
ballarem si Déu vol,
el que toca el tamborino
n’ha perdut el flabiol.

Una vella l’ha trobat,
i es pensava que era un gat,
l’ha lligat amb quatre betes
i l’ha engegat a fer punyetes.