Observacions:

És una de les moltes variants de la cantarella que es canta arreu de Catalunya per fer cagar el tió. Pel que hem trobat a la premsa antiga, sembla ser una tradició més aviat rural que es va anar escampant arreu:

- 23/02/1890. La comarca del Noya (St. Sadurní d'Anoia).
- 05/01/1895. Lo Geronés (Girona). "Però los barcelonins no fan lo que fem nosaltres á la provincia de Gerona: no fan cagar lo tió".
- 25/12/1895. La Lealtad (St. Feliu de Guíxols).
- 20/12/1900. Catalunya Artística (Barcelona). Sobre tradicions a Sitges i al Vallès.
- 24/12/1905. Font Nova (Camprodon).
- 31/07/1906. El Cim d'Estela (Berga). Sobre una masia de "Les Planes".
- 25/12/1909. El Puigmal (Ripoll).
- 29/12/1912. Baix Empordà (Palafrugell).

N'hi ha recollides diverses, des de més simples a més complexes i barrejades amb altres cantarelles populars. Tal i com la canta la Dolors, amb el vers "i per mi no", no l'hem trobada recollida enlloc més.

Quan sortia de l’escola, la Dolors se n’anava a esperar la seva mare a la cooperació fabril on treballava. Mentre s’esperava, la colla de dones que hi treballava, quan el gerent no hi era, la feien cantar per distreure-les. Les cançons que cantava eren en castellà.