Cançons
La Mare de Déu xiqueta
La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
i anava a costura
a aprendre de lletra.
Se’n va per un camí
i troba a Maria:
-Doncs què en porteu, mare?
Doncs què en portarí(e)u?
-Vos porto el pa i vi,
que és de l’eucaristia.
La primera estrofa pertany a la balada recollida ja a la primera pàgina del "Romancerillo catalán" (1882) de Milà i Fontanals, amb el títol "La Anunciación".
Sobre aquesta balada, Adrià Gual (Barcelona, 1872-1943) va escriure un poema guanyador del premi Viola d'or i d'argent dels Jocs Florals de Barcelona de l'any 1898. Alguns fragments d'aquest poema s'han transmès de forma oral paral·lelament a la balada.
La música podria ser del mestre Antoni Nicolau (1858-1933), que va harmonitzar el poema de Gual el 1901.
La segona estrofa és el tercer fragment del poema "Rahims i espigues", del llibre "Roser de tot l'any" (1894), de Jacint Verdaguer. Aquest poema va ser musicat per diversos compositors catalans a principis del s. XX, entre els quals Felip Pedrell (1841-1922) i el mateix Antoni Nicolau.
Quan sortia de l’escola, la Dolors se n’anava a esperar la seva mare a la cooperació fabril on treballava. Mentre s’esperava, la colla de dones que hi treballava, quan el gerent no hi era, la feien cantar per distreure-les. Les cançons que cantava eren en castellà.
