Cançons

És una cançó escrita al voltant de l'any 1901 amb el títol original "La muntanya", fruit de la col·laboració entre el poeta i periodista barceloní Manuel Marinel·lo i Samuntà (1870-1940) i el músic Alexandre Marraco i Roca, "Mestre Marraco fill" (1866-1947). L'harmonització per a coral és de Pere Jordà i Valls (1897-1976). 

En un comentari al vídeo penjat al youtube d’una versió d'aquesta cançó recollida a Banyoles hi llegim: 

"Versió de la darrera estrofa que cantàvem als anys 60:

Quan Espanya sigui morta
quan no hi resti ni un ser viu 
Catalunya encara forta 
alçarà son front altiu.

Els pagesos amb ses forques 
i escopetes de caçar 
treuran al Quico d'Espanya 
i obtindran la llibertat."

En aquest mateix arxiu es pot escoltar una versió semblant d'aquesta variant política, recollida a Arbúcies. 

La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".