Cançons
Boirada
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel nét de la cantadora, Cesc Compte.
Quan del cel cau la boirada
sento un ploure de ramats
amb la llana esborrifada,
amb els ulls esfilegats.
Avui queia la boirada
mentre jo feia camí,
on sou, pins de la collada?
On la vall que jo vegí?
Al lloc, al lloc, al lloc,
ni amb boira ni sense,
em moc, em moc, em moc,
amb boira i sense.
Com els pins de la collada,
vaig plantar-me a mig camí;
mentre feia una mossada,
la boirada s’aclarí.
Jo us saludo, pins d’alçada,
coloraines de la vall,
la boirada on és anada?
On s’aplana el devessall?
No et pots fiar, fiar,
que quan menys t’ho pensis
vindrà, vindrà, vindrà,
quan menys t’ho pensis.
És una composició d'Elisard Sala i Casassas (1913-1970) sobre un poema de Josep Punsola i Vallespí (1913-1949), inclosa al recull "Cançons de muntanya, de nit i de camí" (1949), editat pels mateixos autors en col·laboració amb la UEC (Unió Excursionista de Catalunya).
Al pròleg d'aquest volum, escrit per Jaume Aymà i Mallol, hi llegim: "Heus ací, en aquests fulls, la primera contribució pròpia d'un aplec de cançons – lletra i música alhora – que hom fa al cançoner de muntanya. Una delicada ofrena als excursionistes per part dels autors, excursionistes ells mateixos". Tot i això, i com admet el propi Aymà i Mallol més endavant, sabem que Sala i Punsola no van ser els primers autors coneguts en contribuir a engreixar el cançoner popular excursionista amb composicions o adaptacions pròpies. En aquest mateix arxiu recollim alguns exemples més antics del mateix fenomen.
A continuació incloem la imatge de la partitura i la lletra originals:
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".