Cançons
En Pere Gallerí
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel nét de la cantadora, Cesc Compte.
Com n’era tan bon home,
en Pere Gallerí,
s’endú tota la xeixa,
la xeixa del molí,
que la mort, que la bri,
marxant d’en Pere Gallerí,
quan vares tururururú,
quan vares tu morir.
S’enfila dalt d’un arbre per veure el francolí;
la branca n’era guerxa, se’n va tombar, tombí.
Les noies de la vila el van a recibir,
resant-li un Pare Nostre perquè es cabi de morir.
Que si se’n va a l’infern, mai més se’n pugui eixir,
que si se’n va a la Glòria me’n guardi un lloc per mi.
La primera referència que tenim d'aquesta balada és de l'any 1908, a "Folk-lore musical - Cançons populars" d'Eusebi Bosch i Humet (1860-1948). També la trobem recollida a França, amb el nom de "Compère Guilleri" o "Guilleri": aquí en tenim un exemple d'un llibre de l'any 1885.
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".
