Cançons
Els pics gegants
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel nét de la cantadora, Cesc Compte.
De bon matí, quan els estels es ponen,
hem de sortir per guanyar el pic gegant.
L’oreig és pur, tranquil el cel clareja,
i amb pas ben dur encetem la cançó.
Avant, avant, que trenca l’alba,
si anem pujant s’abaixa el cim;
prenem la corda i el piulet,
amunt els cors, que el pic és dret,
per passar el glaç grampons calcem,
i el gran gegant al fi vencem.
Vessants d’avets de Mont Perdut i Aneto,
vers els Posets esguardem l’infinit;
Bells Encantats, Peguera i Bissiberri,
cims albirats, que de neu sou reple(r)s.
Cantem de cor a la natura,
suprem amor del muntanyenc;
lleugers correm com els isards
per llis pendents vers nostres llars,
cur(r)ulls de joia i encisats
fem un adéu als cims aimats.
És una cançó excursionista de la qual n'hem trobat la primera referència a la primera pàgina del "Cançoner de la secció de muntanya" (1935) del Centre Excursionista de Catalunya. La música prové de la marxa militar "Roulez, tambours!" escrita pel filòsof suís Henri-Frédéric Amiel (1821-1881) i la lletra catalana és d'Agustí Vidal, qui va ser cap de l'agrupament escolta Prat de la Riba de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua de Barcelona. Agustí Vidal és pare de Carles Vidal, baixista de la Companyia Elèctrica Dharma.
Incloem la imatge de la partitura i la lletra originals, extreta d'un cançoner dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya:
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".