Cançons
El vent
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel fill de la cantadora, Cesc Compte.
Sobre els cims imponents
res no es sent si no el vent,
res no es veu si no el cel,
res no torba el cor fidel,
i amb esprit amatent
ens en nem a cercar el vent.
La ruta és dura fins la carena,
però el coratge amunt ens mena;
dins l’huracà, nostres cantades
ens lliuraran de tot turment,
dins l’huracà, nostres cantades
s’omplen de joia i de vent.
El pic s’aixeca lluny de la terra,
i ens acostem vers la claror;
neu, aire i sol, cimes aimades,
en l’esplendor de l’huracà,
vostre record, cimes aimades,
en nostre cor sempre viurà.
Dalt dels cims imponents
res no es sent si no el vent,
res no es veu si no el cel,
res no torba el cor fidel,
i amb esprit amatent
ens en nem a cercar el vent,
a cercar el vent!
És una cançó molt cantada en ambients excursionistes. Es tracta de la traducció catalana de la cançó francesa "Sur les monts", publicada originalment al recull "Le Chansonnier des Éclaireurs" (1941). Éclaireurs de France va ser un dels primers moviments escoltes laics francesos, fundat el 1911. L'autoria de la lletra és de R. Laffont, que va aprofitar la melodia d'una marxa popular polonesa que no hem sabut identificar.
A Catalunya, la cançó va arribar a través de l'harmonització que en feu el compositor i director de cors César Geoffray (1901-1972), figura central del món coral francòfon de la segona meitat del s. XX. Aquesta harmonització, titulada "Le vent", va ser traduïda i adaptada pel pedagog Artur Martorell i Bisbal (1894-1967). El 1964, la Coral Sant Jordi inclouria aquesta adaptació a l'EP "Cants al vent", versió que degué contribuir decisivament a la popularització de la cançó al nostre país.
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".
