Cançons
La calma de la mar
(…) io tenia pocs anys
el pare em duia amb la barca,
i em deia: -Quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma,
no et fiïs mai de la calma,
que és mare del temporal.
Bufa, mestral,
bufa ben fort,
hissem la vela
i anem a port.
Mentres anàvem navegant,
el pare mai no callava:
-Es penes que estem passant,
en passaràs moltes d’altres,
en passaràs moltes d’altres.
Mentre anàvem navegant.
Bufa, mestral,
bufa ben fort,
hissem la vela
i anem a port.
La mar semblava un mirall,
la lluna plena brillava;
la barca no en feia un pam,
i jo vogant m’esforçava,
i jo vogant m’esforçava,
la barca no en feia un pam.
Bufa, mestral,
bufa ben fort,
hissem la vela
i anem a port.
Quan arribàrem a port,
allà hi trobàrem la mare;
ella ens estava esperant,
sense saber un paràvem,
sense saber un paràvem,
ella ens estava esperant.
Bufa, mestral,
bufa ben fort,
hissem la vela
i anem a port.
Bufa, mestral,
bufa ben fort,
mareta meva,
(i)a som a port.
Coneixem algunes variants d'aquesta cançó, titulada originalment "La calma. Barcarola per a cant i piano". És una composició de l'any 1858, del mataroní Nicolau Guanyabens i Giral (Mataró, 1826 - Palma, 1889) i dedicada al seu amic Jaume Biscarri. També es troba recollida sota el títol "Quan jo tenia pocs anys".
Jaume Arnella, dintre el cançoner "Bàsic de Cançons Populars", explica:
"A mi em fa l'efecte que la cançó de Nicolau Guañabens s'estengué de seguida perquè era una cançó molt ben feta. Però, no havent-hi ni ràdios ni teles, ni discos ni cassets, es feia molt difícil mantenir la fidelitat a l'original. Els pescadors se la van fer seva i hi van anar afegint part del seu volcabulari".
Com escriu Jaume Ayats a l’article “Mapes cantats” publicat a la revista Estudis de Literatura Oral Popular (núm. 10, 2021), podria ser que a l'origen d'aquesta cançó hi hagués l'anomenada "Cançó de la costa", que recollim aquest mateix arxiu.
