A Gironella, n'és vila molt bella, n'hi ha una donzella que a mi em fa penar. Ara i com sempre, Rosa i Roseta, ara i com sempre l'amor manteniu.
Jo en vaig i en vinc pe(r) la vora, vora de l'aigua; jo en vaig i en vinc, pe(r) la vora, vora del riu. Si els seus ho volen, se n'aconsolen; degitjaria poguer-m'hi casar.
Quatre vegades la n'he demanada, quatre vegades me n'han dit que no. Quatre vegades, quatre carbasses, Déu vos conservi tal bona llavor.
I passejant-me pel pla de Corbera, em giro endarrera i me'n poso a plorar. Dic adéu vila, dic adéu nina, tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar. Dic adéu vila, dic adéu nina, tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.
Observacions:
La primera referència que tenim d'aquesta cançó -coneguda també com "Roseta de Gironella"- és dintre el volum IV de "Cansons de la Terra" de Pelagi Briz, l'any 1874.
Posteriorment, també la trobem al "Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró o dins l'Obra del Cançoner popular cantada l'any 1926 per un home de St. Julià de Cerdanyola (Berguedà).
Segons Joan Amades, aquesta cançó "servia per a ballar el Ball Cerdà per tots els aplecs de l'alta muntanya pirinenca central, Berguedà, Ripollès, Lluçanès, Fonts del Llobregat, Cerdanya i altres".
En Cinto Solanellas va ser pastor, un bon coneixedor del territori i un gran interessat pel patrimoni arquitectònic i les dites i cançons populars. D'ell en surten algunes de les cançons que van populartizar a finals dels 60 el Grup de Folk, de la mà de Pau Riba i Jordi Pujol. Tot i que va néixer a Berga, va viure a Peguera, Puigcerdà, Balsareny, a Mas Saiols (Serra de Finestres), St. Pere de Rodes (d'on també n'era el guarda durant 13 anys) i finalment a Vilajuïga.
Aquesta gravació està feta durant o just després de l'etapa a la Serra de Finestres i abans d'anar cap a St. Pere de Rodes.
Gravació realitzada als anys 70 per Esteve Albert i Corp (1914-1995). El material del fons Esteve Albert ha estat cedit per Ramon Manent. * La fotografia i la informació sobre en Cinto Solanellas està extreta del l'entrevista publicada a la Revista de Girona, l'octubre del 1993.
