Cançons
La son, son
Enregistrament realitzat per Àlex Déu i Garcia, de l’escola Aldric de Cassà de la Selva, en el marc del projecte "Càntut al bressol", el gener de 2026.
(…), son,
vine, vine, vine,
son, son,
vine, que tinc son.
Si la son venia,
io m’adormiria,
si la son me ve,
io m’adormiré.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cantarella de bressol és dins "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós (1840-1901):
Al seu cançoner, Joan Amades presenta diverses variants d'aquesta cantarella de bressol. Per exemple, en els dos primers versos:
1) Son, son, veni, veni, veni;
son son, vine, vine, son.
2) Son, son, veni, veni, veni;
son, son, veni, veni von.
3) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine d'on tocom.
4) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine als ulls del noi.
A l'Obra del Cançoner Popular n'hi trobem també algunes variants, com per exemple aquesta recollida a Figueres l'any 1926 per Josep Massot o aquesta de Llers, també a l'Alt Empordà, aplegada per Joan Tomàs i Joan Amades l'any 1928.
Segons el Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll), l'expressió "ontocom" és un adverbi que significa "qualsevol lloc". S'utilitzava sobretot a l'Empordà, la Garrotxa, al Berguedà i al Lluçanès.
L'enregistrament està tallat a l'inici.
