Cançons

Es tracta d'una traducció lliure de la cançó "La Tyrolienne des Pyrénées", obra del compositor francès Alfred Hector Roland (1797-1874). "Montagnes pyrénées" és el primer vers de la cançó i també, com sol succeir, el seu títol més popular. 

Fugint d'una epidèmia de còlera que afectava Paris, Alfred Roland va refugiar-se a Banhèras de Bigòrra (Alts Pirineus) i hi va crear un conservatori de música. És autor de nombroses cançons considerades clàssics de l'excursionisme, escrites expressament pel seu grup vocal Chanteurs montagnards, fundat el 1832 i amb continuïtat fins als nostres dies. 

Les cançons de muntanya de Roland, sempre de caire religiós, estan clarament influenciades pel repertori operístic de la primera meitat del s. XIX. Algunes d'elles, inclosa la que presentem, van ser recollides al "1er et 2e recueil religieux pastoral et national, des chants montagnards favoris" (1847), una publicació que es va fer enormement popular, amb fins a onze edicions. Roland va fer nombroses gires amb el seu grup de 40 cantors, presentant les cançons arreu d'Europa i del món. L'extens subtítol del llibre ens parla d'aquestes aventures: "...exécutés a la cour de 52 souverains de l'Europe, de l'Afrique et de l'Asie, ainsi que Dans les Cathédrales, Eglises, Couvents, Séminaires, Colléges et Pensionnats de toute la Chrétienté, par les 40 montagnards français, elèves du Conservatoire de Musique Religieuse de Bagnères-de-Bigorre (Hautes-Pyrénées), pélerins de Rome et de Jérusalem, Où les appelaient leur VOEU de pèlerinage et la Bénédiction Solennelle de la Sainte Bannière de l'Etablissement". Sota el títol de cada cançó, Roland anotava el lloc més especial on s'havia interpretat. Sobre "La Tyrolienne des Pyrénées", per exemple, hi llegim que va ser interpretada "au Capitole, à Rome". 

Desconeixem l'autoria de la traducció al català d'aquesta cançó. La primera referència que hem localitzat de la versió catalana és al "Cançoner de la secció de muntanya" (1935) del Centre Excursionista de Catalunya.

La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".