Cançons
El minuet de les estrelles
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel nét de la cantadora, Cesc Compte.
Quan en l’ombra que l’envolta
el món nostre dorm en pau,
allà dalt a l’alta volta
cada vetlla hi ha sarau.
Les estrelles revestides
de l’esclat de l’infinit,
amb maneres distingides
un minuet emprenen cada nit,
un minuet emprenen cada nit.
Quin lluor de pedreria,
quina gala d’or i argent!
Prou al veure-ho es creuria
que s’inflama el firmament.
I rient d’elles amb elles
d’aquest món tan ensopit,
van i venen, les estrelles,
puntejant la dansa de la nit,
puntejant la dansa de la nit.
No en vol(gu)eu, de cortesies:
ara un peu, ara altre peu,
i discretes ironies,
i secrets a mitja veu.
Més d’un cop alguna estrella
llisca i cau del firmament;
qui es recorda mai més d’ella,
i el minuet segueix eternament,
i el minuet segueix eternament.
Es tracta d'una cançó d'Apel·les Mestres, publicada originalment al llibre "Cansons per a la mainada", amb data incerta al voltants de 1909, sota el títol "Minuet".
El títol "El minuet de les estrelles" prové d'una publicació de l'editorial Boileau, "Balades" (1930), que incloïa aquesta i altres cançons d'Apel·les Mestres. Segons llegim al pròleg, l'edició d'aquest recull i la popularització de les cançons que hi apareixen van seguir a l'organització d'un cèlebre concert-homenatge al poeta barceloní per part dels músics Emili Vendrell i Ibars (1892-1963) i Joan Massià i Prats (1890-1969) al Teatre Studium del pintor modernista Lluís Masriera i Rosés (1872-1958), el maig de 1922.
En aquest article de La Vanguardia titulat "Apel·les Mestres, compositor" s'aprecia el ressò que va tenir aquest esdeveniment a l'escena cultural barcelonina dels anys 20 del s. XX.
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".
