Cançons
Jo en tinc una tenda
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel nét de la cantadora, Cesc Compte.
Jo en tinc una tenda,
oh, tenda estimada,
que ens permet l’estada
lluny del bullici.
Sota el sol i la llum,
i el parfum del bell prat,
esmaltat de verd maragda
i ple de flor, del prat,
envoltat de pics i cims i llums daurats.
I un cop dalt la carena,
i a prop del cel blavíssim,
veiem la tenda, recés acollidor,
que ens espera i esguarda
com l’amic millor.
Au, companys,
cantem-li tots plegats eixa cançó,
i deixem que el cant
digui tot l’amor
que en du(i)em a la tenda amiga
que reposa en el vellut
verd i gras del prat,
tot dient-li: -Salut!
La referència més antiga que hem trobat d'aquesta cançó excursionista és a les "Memòries i vida d’un soldat del Regiment Pirinenc n. 1 de Catalunya, Cia. d’Esquí" (1942), del soldat republicà manresà Josep Compte i Teixidor (1915-2007), on apareix transcrita sota el títol "Cançó muntanyenca" juntament amb l' "Himne de l'Exèrcit Popular de 1937", del qual se'n poden escoltar diverses versions en aquest mateix arxiu. Això ens indica que segurament devia estar estesa ja com a mínim a partir dels anys 30 del s. XX.
Segons llegim al web memoria.cat, la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya va ser la primera unitat d’obediència estrictament catalana des del 1714, formada per joves catalanistes voluntaris i practicants d’esports de muntanya.
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".