Cançons
Estirià jo sóc
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel nét de la cantadora, Cesc Compte.
Estirià jo sóc i en tinc de roca el pit
i el meu país formós no el deixo avergonyit,
perquè a l’Estíria tots som ferms, alts i drets,
i a casa nostra hem crescut com avets.
Riia, ria, diu riidio,
riia, ria, diu riidio,
riia, ria, diu riidio,
riia, ria, rió.
Quan vaig als cims jolius amb el vestit mudat,
i el gec, com és costum, de verd enribetat,
amb la mà dreta agafo el llarg i fort bastó
i duc penjats escopeta i sarró.
Riia, ria, diu riidio,
riia, ria, diu riidio,
riia, ria, diu riidio,
riia, ria, rió.
Davant la casa de l’aimada estic cantant,
ella en sortir amb un somrís m’ha saludat;
el braç pel coll, i a cau d’aurella em diu ben clar:
-Ets molt volgut (?), volgut estirià!
Riia, ria, diu riidio,
riia, ria, diu riidio,
riia, ria, diu riidio,
riia, ria, rió.
Es tracta d'una adaptació al català de la cançó "I bin a Steirerbua", popular de la regió austríaca d'Estíria (Steiermark), duta a terme per X. Cirera. La primera referència que n'hem localitzat és al "Cançoner de la secció de muntanya" del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1935. En aquest mateix arxiu en recollim una altra versió d'El Far d'Empordà.
Moltes cançons cantades en ambients excursionistes tenen origen a l'àrea cultural dels Alps suïssos, alemanys o austríacs. En aquest mateix arxiu en recollim alguns exemples.
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".