Cançons
El cucut (cànon)
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel nét de la cantadora, Cesc Compte.
Per dins del bosc cantava
el cucut amb gran afany.
De dalt d’un roure altíssim
cridava el seu company:
-Cucut, cucut, cucut, cucut, cucut,
Cucut, cucut, cucut, cucut, cucut.
Es tracta d'un cànon molt cantat encara avui en dia en ambients excursionistes.
L'original és una composició de Giacomo Gotifredo Ferrari (1763-1842) amb el títol "Canone V, Il cuco", S. 31 (1793):
La lletra és la següent:
Sorgete o pastorelli, il cuculo cantò,
E già gl' albor' novelli il cielo ci annunziò.
Sorgete, sorgete, il cuculo cantò,
Sorgete, sorgete, il cuculo cantò.
Cuccù, cuccù, cuccù, cuccù!
Cuccù, cuccù, cuccù, cuccù!
Des del s. XIX, la cançó ja es troba versionada arreu d'Europa amb lletres diverses. La versió catalana és la traducció lliure de la primera estrofa d'aquesta versió italiana, igualment estesa encara avui en dia, i molt més llarga:
Sentiam nella foresta
il cuculo cantar
ai piedi d’una quercia
lo stiamo ad ascoltar.
Desconeixem l'autoria de la traducció. A Catalunya la van popularitzar, entre d'altres, Xesco Boix, que la va incloure al disc "Sopa de pedres" (1977), i La Trinca (1971).
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".