Cançons
La fornera de la Ronda
Un senyor que en té automòbil
i una torre a Cardedeu,
va durar una temporada
que em seguia a tot arreu.
Fins que li vaig dir al ricatxo
que no es fes pas il·lusions;
va respondre’m: -Fornereta,
de quin pa fas rosegons!
Jo en sóc sola pel fadrí
que tothora em diu així:
-Amb el foc del teu mirar,
fornereta, fornereta,
amb el foc del teu mirar
jo voldria coure el pa.
Com que en sóc un xic coqueta,
i m’agrada el presumir,
ja faig córrer la polvera
cada cop que haig de sortir.
El meu promès em fa un mal veure:
-I amb un cop (i)a ho compendran,
que amb el gasto de farina
els llonguets s’apujaran.
Jo en sóc sola pel fadrí
que tothora em diu així:
-Amb el foc del teu mirar,
fornereta, fornereta,
amb el foc del teu mirar
jo voldria coure el pa.
Es tracta d'un cuplet amb lletra de "Joan Misterio", pseudònim de Joan Casas i Vila (1886-1925) i música de Càndida Pérez la primera notícia del qual la trobem al diari "El Diluvio", del 30 de juny de 1920.
En aquesta pàgina s'hi troba tota la lletra sencera, així com alguns cuplets més de Pérez, cupletista garrotxina.
