Cançons

Al cel brillaven milers d’estrelles,
n’era de Pasqua l’hermosa nit,
i al vent llançaven les caramelles,
cantant cançons per dintre el borgit.

Quan el meu nòvio, que era el solista
de l’Aliança del Poblenou,
serio lluïa sa veu d’artista,
i estava el barri ple com un ou,
petons anava a donar-li jo,
mentres cantava aquesta cançó:

-Tan sols, tan sols per tu, (j)amosa nina,
el meu cor sent, el meu cor sent un goig diví,
i és tant l’estimació que a mi em domina,
que ja ho compendràs quan estaràs soleta amb mi,
soleta amb mi.

Quan acabaren les caramelles,
va haver-hi un xàfec d’aplaudiment,
i les guarnides i altes cistelles
quedaren plenes en pocs moments.

Vaig dar ous frescos, dotzena i mitja,
un be i un ànec al meu xicot,
mentres li deia, plena de ditxa:
-Ves si t’estimo, que t’ho donc tot!
Petons anava a donar-li jo
mentres cantava aquesta cançó:

-Tan sols, tan sols per tu, (j)amosa nina,
el meu cor sent, el meu cor sent un goig diví,
i és tant l’estimació que a mi em domina,
que ja ho compendràs quan estaràs soleta amb mi,
soleta amb mi, ai sí!