I ara ve el Sant Diumenge, Sant Diumenge del Ram; les taules són parades de palmes i de rams, de palmes i de rams.
A cada cap de taula si n’hi havia un banc. Un cap (a) hi seu Sant Pere i a l’altre Sant Joan, i a l’altre Sant Joan.
Un cap (a) hi seu Sant Pere, i a l’altre Sant Joan, i al mig de dos deixebles Jesús (a) hi fa un gran plan, Jesús (a) hi fa un gran plan.
Jesús demana beure, beure li van donant, de sutge i vinagre, quin fel tan amargant, quin fel tan amargant.
De sutge i vinagre, quin fel tan amargant, mentre(s) Jesús bevia, terra tremola tant, terra tremola tant.
Mentre(s) Jesús bevia, terra tremola tant. -De què tremoles, terra? De què tremoles tant? De què tremoles tant?
De què tremoles, terra, de què tremoles tant? Ja els hi enviaré un càstig que se’n recordaran, que se’n recordaran.
Torrents i les fonts vives, tots s’hi eixugaran. Les pedres precioses pel mig se partiran, pel mig se partiran.
Le pedres precioses pel mig se partiran, les criatures xiques que nades no seran, que nades no seran.
Les criatures xiques, que nades no seran, al ventre de llurs mares Jesús reclamaran, Jesús reclamaran.
La Verge preciosa als peus li està plorant; -Jesús, lo bon Jesús, no vulgueu tant de dany, no vulgueu tant de dany.
Jesús lo bon Jesús, no vulgueu tant de dany, ja ve la Qu(a)rantena, la gent confessaran, la gent confessaran.
Ja ve la Qu(a)rantena, la gent confessaran; també Pasqua florida, la gent combregaran, la gent combregaran.
Pen(d)ran el cos de Cristo, perdó demanaran, pen(d)ran el cos de Cristo, perdó us demanaran.
Observacions:
Aquestes cobles —anomenades habitualment "Cobles del ram" o "Goigs del ram"— les trobem recollides en fulls solts (1 i 2), en diverses cançoners i amb moltes variants.
Apareixen aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 amb el nom de "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i en menciona el parentiu amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom d' El castigo.
N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.
Segons explica Joan Amades al segon volum de Folklore de Catalunya (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."
Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "(...) aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi."
Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia és de Pere Coma i Puigmal. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
 - Partitura completa.jpg)