Lletra:

I una cançoneta nova   bé la sentireu a dir;
treta n’és d’una minyona,   per ella tinc de morir.
Me’n priva de menjar i beure,   la nit no em deixa dormir.
I un dia l’enc(o)ntro sola,   soleta en el seu jardí,
que collia violetes   per l’amoreta i per mi.
Mentre que les en collia   i ella llença en gran sospir:
-Tres galants tinc a la sala   que tots volen el meu sí.
-Dona’ls-(hi) el sí, Marieta,   no quedis pas per a mi;
i que jo me’n vu(i) fer frare,   frare d’un gros monestir.
(Con) ne seràs casadeta   bé m’ho sab(a)ràs a dir.
M’enviaràs una n(e)ta   c(u)m ho passes amb el marit,
jo te n’enviaré una altra,   c(u)m ho passi al monestir.
I un dia, oint la missa,   i una carta veig venir;
la missa mai s’acabava   per la carta anar a llegir;
la missa s’és acabada,   jo la carta vaig llegir.
La primera ratlladeta   per l’amoreta i per mi,
la segona ratlladeta   i a dins del quarto entrí;
la tercera ratlladeta   ja se’n cau a sobre el llit.

Tan dolça és la despedida
que tan val(d)ria morir,
tu robes el cor als homes
i a mi em fas penar i morir.