Cançons
A la voreta del mar
A la voreta del mar,
alegra, la Mariagneta està cantant
com la sirena de la costa,
més fresca que un matí de maig.
Ai, mare encisadora,
la Mariagneta,
gentil com la rosella
de primavera,
un fals amor l'entretenia,
jurant-li el seu amor ardent.
I la gentil Mariagneta
de bona fe ho cre(i)é.
No hi ha amor més fi,
que és la neu de la muntanya.
No hi ha amor més sa,
que és la neu de lo serra(t).
Pobra, pobra Mariagneta,
son aimant la va enganyar
i va marxar en llunyanes terres,
deixant-li a ses entranyes
el fruit d'un amor fals.
A la voreta del mar,
tristeta, la Mariagneta està plorant.
Esperant el seu galant,
que torni, segur
mai més no tornarà.
Com l(a) ovella perduda,
sense parella,
amb un infant als braços,
la Mariagneta,
ferida l'ànima d'angústia,
de sentiment i dolor,
que no pot donar un pare
a(n) el seu infantó.
I el darrer esgraó
de l'escala de la vida,
i el darrer esgraó
el calvari de la mort.
No hem trobat recollida enlloc més aquesta cançó. Es tracta d'una sardana cantada. N'hi ha unes quantes que porten per títol "A la voreta del mar" o "Voreta la mar", però la que presentem no sembla formar part d'aquest grup.
L'Antonio Pagès i Suriol (Ton de Pla Boscàs) va néixer al mas Pla Boscàs de Cogolls, municipi de Les Planes d'Hostoles, l’any 1918. En el moment de la gravació feta per Joan Arnau tenia 84 anys. Fins l’any 1953 va fer de pagès a la casa pairal i els estius anava a segar i tondre (esquilar) les ovelles per diferents pobles i comarques. Així va aprendre moltes de les cançons que canta. De l’any 1953 fins el 1980 va treballar a la fàbrica de teixits de Les Planes. Quan es va retirar continuà la feina de pagès, però ara al poble.
