Cançons
El gitano
Una gent que en té una filla,
una filla per casar,
(e)namorada d'un gitano
i no se'n pot des(a)(lb)idar.
- Ara n'estàs ben vesada
(a) seguir (?) fires i mercats,
casadeta a(m)b el gitano
fil i agulles no (e)n ven(d)ràs pas.
- Si no venc fils i agulles
res no se me'n dóna a mi
(s)i el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.
- Ara n'estàs ben vesada
de menjar b(u)n pa i b(u)n vi,
casadeta amb el gitano
carn de gossa menjaràs.
- Si haig de menjar carn de gossa
res no se me'n dóna a mi,
si el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.
- Ara n'estàs ben vesada
de cuina(r)-ne amb un(s) fogons,
casadeta a(m)b el gitano
h(a)uràs de cuinar pel(s) racons.
- Si pel(s) racons tinc de cuinar
res no se me'n dóna a mi,
(s)i el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.
- Ara n'estàs ben vesada
de dormir en a(m)b matalàs,
casadeta amb el gitano
a la pa(i)a dormiràs.
-Si n'haig de dormir (a la palla
res no se me'n dóna a mi
(s)i el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és de l'any 1917: n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès).
Seixanta anys després, també en va ser recollida una variant a Beget (Ripollès) durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget, amb el nom de "El gitano". Ha estat enregistrada per alguns grups, dels que destaquem L'orquestrina Galana (1983) -formació del mateix Arnella- o El Pont d'Arcalís (1998).
Artur Blasco la recull en diverses ocasions dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", durant els anys 80.
També està recollida -amb algunes estrofes diferents- l'any 2005 a D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).
