Cançons
Cançó de les roses
Vostre pare i vostre mare
que ditxosos deuen ser;
tenen les roses a casa,
i acomodades,
(a)nades a buscar al roser.
Vostre mare n’és la rosa
i vostre pare és el roser;
vós sou aquella poncella,
i hermosa i bella,
(com) serà que us colliré.
Es tracta d'un fragment d'una cançó antiga recollida per primer cop aquí, al volum IV de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1874 i amb el nom de "Cant d'amor". N'apuntem sols aquestes dues estrofes (d'un total de dotze):
Vostro pare y vostra mare
que ditxosos déuhen ser,
tenen las rosas à casa
frescas y hermosas,
las véuhen florí al rosser.
Vostra mare n'es la rosa,
vostre pare es lo roser
y vos sou la poncelleta
precioseta
qu' algun dia cullirè.
El mateix Briz n'havia recollit algun fragment abans, com a corranda al volum segon de "Cansons de la terra" l'any 1867.
Més tard la recolliria, amb una versió diferent, Milà i Fontanals al Romancerillo catalán, l'any 1882, i titulada com a "Canción amatoria".
Pierre Vidal en recull l'última estrofa com a corranda dins el volum I del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885):
Vostra mare es una rosa,
Vostre pare es un roser,
Y vos séu la poncelleta
Que algun dia culliré.
Amades la inclou al seu cançoner amb el nom de "En Joan Freixa" i extreta originalment del "Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró.
Al Cançoner del Ripollès (1920) hi han tres estrofes aplegades a St. Joan Les Abadesses, com a corrandes.
La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).