Cançons
El ball de la maniera
El ball de la maniera
és un ball escandalós,
les noies de la frontera
totes ballen amb senyors.
Trul·la, trul·la, aixeca la cama,
trul·la, trul·la, aixeca-la bé,
que el dissabte tin(d)rem carta
i el diumenge me casaré.
-I llavos cantaven tres o quatre vegades lo mateix, saltant i aixecant la cama. I a llavos t'arrapaves i deies... els músics ja ho deien:-
M'estimes, sí!
m'estimes, no!
Sí, sí! No, no!
-La noia havia de fer "no, no" i el noi "sí, sí"... i cop de ventre, cop de ventre, a cops de ventre!-
Joan Amades explica que aquesta cançó-ball – conegut normalment com a "ball de la maniera" – és una variant del ballet "La francesa" o "La franceseta" i que a la Garrotxa havia estat ballet típic de molí. De fet, meunière en francès és "molinera".
La versió de la cançó més coneguda és la que va repopularitzar el grup Ara va de bo l'any 1972, al disc "Cavallet de cartró":
És el ball de la maniera,
pel davant i pel darrere;
és el ball de la maniera,
pel darrere i pel davant.
Estira, estira, estira la cama,
arronsa, arronsa, arronsa el peu.
També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a "Les Cançons de Beget":
La ficié de la Meniera,
quin deu ser de barricà,
por el fin se ve la jamba
quan comença la polcà.
Noia, noia, tira la cama,
noia, noia, tira el peu;
tira, tira, tira la jamba,
cama i cuixa i tot arreu.
