Si fossis nena callada

Nom de l'informant: Maria Teresa Pellicer i Lleonart

Data i lloc de naixement: 1928 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

On, com i de qui la va aprendre: De la seva àvia Maria Artigas "La gallinaire"

Lletra:

Si fossis nena callada
no diguessis re a ningú,
jo et compraria una nina
per anar a jugar jo i tu.

Si la teva mare et pregunta:
- Aquesta nina de qui és?
- L'he trobada sota un barco,
potser n'és dels mariners.

Si el teu pare et pregunta
qui t'ha fet aquest petó,
i llavors li dius de veres
que ha estat el teu aimador.

Si la mar es tornés tinta,
les muntanyes paper d'or,
jo n'escriuria una carta
per el sant del meu xicot,
per el sant del meu xicot.

Observacions:

Les tres primeres estrofes (d'origen improvisat), ens ha arribat amb el nom de "Pels carrers de Freixenet", recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget.

Però en tenim altres referències: les dues primeres les trobem al cançoner "Les cançons de Mataró" (edició de Jaume Arnella del 2004 sobre missió de recerca dels anys 1932-1933 per l'Obra del Cançoner Popular, de Joan Tomàs i Esteve Albert). El seu títol és "Si tu fossis calladeta".

La darrera estrofa però -que no apareix "Pels carrers de Freixenet"- la trobem presentada com a versos improvisats en algunes ocasions en diversos indrets dels Països catalans. Pau Betran i Ros en recollia alguns exemples en forma de follies (=corrandes) ja l'any 1885 al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat":

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper d'or,
bon amor, com hi vindrien
les cartes a vostre cor!

ó també:

Si la mar se tornés tinta
i l'arena paper d'or,
n'escriuria una carteta
a l'estimat del meu cor.

Aquesta estrofa també està recollida a D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, en una cançó també titulada "D'aquí estan veig una estrella":

Si la mar es tornés tinta,

les muntanyes paper fi,

de prompte escriuria carta

al meu estimat Cantí.

El que sorprèn més d'aquests versos n'és el seu origen remot. Isidor Marí, en un article de l'any 1973 a la revista Eivissa, descobria unes línies al "Llibre de Fortuna e Prudència", de Bernat Metge, del s.XIV:

"... e que sofir adversitats
pijors que ocells que em devoren,
los quals celis que Déus adoren
no podien imaginar
ne escriure, posat que la mar
fos tinta e lo cel paper."

I també, de forma encara més precisa, a la novel·la del s.XV "Tirant lo Blanc" (Joanot Martorell):

"... Si la mar se tornava tinta e l'arena paper, jo pens no bastaria d'escriure l'amor, la voluntat, les infinides recomandacions que aquell pròsper e virtuós Tirant tramet a la majestat vostra..."

Isidor Marí, citant el llibre de Pau Bertran que hem anomenat, ens explica i anomena versos semblants d'origen hebreu medieval i afirma que "... amb diverses mutilacions, variants i reinterpretacions, apareix a l'Alcorà, en cançons populars (gregues, sèrbies, italianes, alemanyes i angleses)...".

Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).

Partitura:

Si fossis nena callada - Partitura completa.pdf

Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i d e la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER: