Lletra:

Sóc en Patufet,
tot pobrissonet,
vaig néixer tot sol
sota d’una col.

Ai, pobre de mi,
quan vaig veure allí
una bèstia gran
herba tot menjant.

Era el bou astut
que, tot res(s)olut,
allà on anava
molt pret s’acostava.

La col olorà
i la va tastar,
més sense pensar,
ai! Se’m va empassar.

-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.
-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.

-Sóc a la panxa,
la panxa, la panxa,
sóc a la panxa,
la panxa del bou;
aquí no hi neva,
no hi neva, no hi neva,
aquí no hi neva,
no hi neva ni hi plou.

Fosc estava allí,
ai, pobre de mi,
sens poguer menjar
ni poguer jugar.

Vaig pendre per llit
del bou els budells;
com que sempre és nit,
vaig jeure en ells.

Bé n’estava tou,
al ventre del bou;
tan segur n’estava
que no m’enyorava.

Al ventre del bou,
vaig si neva o plou,
puig s'hi està tan bé
que jo hi tornaré.

-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.
-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.

-Sóc a la panxa,
la panxa, la panxa,
sóc a la panxa,
la panxa del bou;
aquí no hi neva,
no hi neva, no hi neva,
aquí no hi neva,
no hi neva ni hi plou.