Lletra:

-A la plaça fan ballades,   mare, deixeu-m’hi anar.
-No hi va(igui)s, Caterineta,   que el teu pare ha d’arribar.
-Tant si arriba com no arriba,   jo a ballades vull anar.
I en passa l’espai d’una hora,   que el seu pare va arribar.
-Doncs unt és la Caterina,   que no sigui aquí sopar?
-Caterina és a la plaça,   i a la plaça a conversar.
Ja n’agafa les cordetes,   i un bastó i en altra mà,
i en el replà de l’escala   Caterina s’hi encontrà.
(I)a li’n venta garrotada,   Caterina sospirà;
la segona garrotada,   Caterina desmaià,
la tercera garrotada,   Caterina (i)a finà.
Se(u) mare se la mirava,   lla p(e)r un finestró que hi ha:
-Deixa estar la Caterina,   no la'n cabis de matar.
-Si jo deixo estar la Caterina,   tu les hauràs de parar.
I el dia del seu enterro,   i el seu pare van penjar.
-I antes no em poseu la forca,   tres paraules vull llançar.
Pares i mares que tingueu filles,   percoreu-les bé guardar;
si jo les (ha)gués guardades,   no m’haurien de penjar.