A La Roca el sol hi toca i al Sunyer encara més. I a Can Batlle hi toca (el) gralla a la Codina el violí.
A Can Quel la Capitana, al Vinardell la flor del lli, a la Farga el fangot, al Barrancot la cua del porc.
Si voleu ballar corrandes aneu-hi a Cam(bor)don, que les ballen (a) les (en)fosques amb el puntier del forn.
La Tarul·la, rul·la, rul·la, la Tarul·la, què vol dir? Dos pardals amb una espiga no s’hi poden sostenir; dos fadrins amb una noia no s’hi saben avenir!
Observacions:
Es tracta de quatre corrandes, les dues primeres de les quals estan deformades pel que fa a la rima. Les tres primeres corrandes són de caràcter local i la darrera és més genèrica. D'aquesta darrera, la fórmula dels dos últims versos ja la trobem recollida també per Pau Betran i Ros que en publica un exemple de Collbató —Baix Llobregat— al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat" (1885):
—Dos pardals en una espiga no s' hi poden sostenir, dos fadrins en una nina no s' hi poden avenir. — Si l'espiga es reforsada els pardals s' hi atindrán, si la nina es amorosa els fadrins s' hi avindrán.
També n'hem trobat exemples molt semblants a la revista "Catalunya artística" de l'any 1901, recollides com a "corrandas populars" per General Ginestà:
Dos pardals en una espiga no s'hi poden sostenir; dos fadrins en una nina no s'hi poden avenir. Si l'espiga es reforsada dos pardals si sostindrán, si la nina es amorosa els fadrins s'hi avindrán. Collbató -Baix Llobregat-
Dos pardals en una espiga no s'hi poden sostenir; dos galans ab una noya no s'hi poden avenir.
Si l'espiga n'es grosseta dos pardals s'hi sostindrán si la noya n'es bonica dos galans no s'hi avindrán. La Gleva -Osona-
De la fórmula "La talura, lura, lura" Joan Amades en fa referències al Costumari Català referent a l'estiu. Recopila una cançó-dansa de les filades que inclou un text semblant:
I afegeix:
"... Un altre detall interessant que cal observar, dins del pla d'idees que ens ocupa, és la recobla de la cançó de tasca i de dansa alhora. La tal·lara, o tal·lura, era un ball extremadament llicenciós, fet al so d'una cantarella encara més atrevida. El retret d'aquest ball, tan alegre, en la lletra d'una cançó de dansa, sembla que vingui a establir relació entre els dos balls, la qual concorda plenament amb el sentit que creiem que té el ball de la filada...".
També n'hem trobat diverses referències al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936) del mateix Amades i Francesc Pujol.
"Ball de l'ental·lura" L'ental·lura, lura, lura, l'ental·lura, lura, là; qui sap ballar l'ental·lura pot anar pel món enllà.
Al mateix temps, hem trobat dues anotacions a l'article "Termes sense significat" d'Amades al llibre "Homenaje a Fritz Krüger", vol.1) :
La tal·lara del meu pare fa ballar la mare al llit cantant-li una cançoneta que dura tota la nit.
La tal·lura, luralura, la tal·lura, lura là qui sab ballar la tal·lura pot anar pel món enllà.
La Roca és un veïnat del municipi de Vilallonga de Ter.
Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
