signatura_PNC2022.jpg

Amor i aucells

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Guerra n’hi ha alçada
l’amor contra mi,
l’amor contra mi,
les forces se m’hi acaben;
m’hi cal a rendir.

I el cucut cantava
i a dalt del teulat,
a dalt del teulat:
-Tu, cucut, no x(a)rris
lo que ets vist de mi.

Tu, cucut, no x(a)rris
lo que ets vist de mi,
lo que ets vist de mi;
jo t’hi daré panses
vespre i dematí.

I una matinada
(e)ssent el sol eixit,
(e)ssent el sol eixit
llargo la ramada
per un camp florit.

La ramada és llarga,
no la’n puc regir,
no la’n puc regir;
(a)questa matinada
un niu som trobat.

(A)questa matinada
un niu som trobat,
un niu som trobat
al peu d’una rima
i al fons(a) d’un prat.

Jo no sé conèixer
(a)quests petits (au)cells,
(a)quests petits (au)cells
no sé si són cardines
o bé passerells.

(A)questa matinada
trobi un amic meu,
trobi un amic meu,
me’n diu i m’ho conta,
me’n diu: -Amic meu!

Les teves cardines
te les casaran,
te les casaran.
-Si es casen, que es casin,
a mi res no em fan.

Si es casen, que es casin,
a mi res no em fan,
a mi res no em fan,
qui canti que canti,
canti pas per mi.

Si canti, que canti,
canti pas per mi;
canti per l’amor meva,
n’és molt lluny d’aquí.

Observacions:

La primera referència que tenim d'aquesta cançó és aquí, recollida per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882) i amb el nom de "Propuesta desechada".

També està recollida com a "Cucut" al Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró, com "Una matinada" dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet. A l'Obra del Cançoner Popular, l'hem trobat aplegada com a "El niu de cardines", l'any 1922, en la missió de recerca de Joan Llongueres i Joan Tomàs a Les Planes d'Hostoles (Garrotxa) i com a "Cançó de pastor", l'any 1928, recollida a Port de la Selva, per Joan Tomàs i Joan Amades.

Sara Llorenç també la inclou al seu "Cançoner de Pineda" (1931).

Molt més tard, l'any 1959 del s. XX, Francesc Civil recollia la mateixa cançó a St. Esteve de Bas ("Esta primavera") i també a Castelló d'Empúries ("Una primavera"). El mateix Civil també la va transcriure a Beget l'any 1964 de la mateixa cantadora.

Joan Amades la inclou al seu cançoner com a cançó del pastors del Lluçanès usada "per eixormar" (subjectar les ovelles que es resisteixen a criar els seus xais obligant-les a deixar-se mamar).

El grup Gra de Fajol va editar l'any 1981 un disc de cançons locals amb el nom de "Reputicanticus - cançons d'amor i de gresca recollides a Olot" on s'hi incloïa aquesta cançó. 

 

 

També incloem la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965. 

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Portada_disc_Beget.JPEG

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.