Lletra:

Sóc en Patufet,
que, pobrissonet,
va néixer tot sol
sota d’una col.

Ai, pobre de mi,
quan vaig veure allí
una bèstia grossa
que s’acostava.

Era el bou astut,
que tot rossolut (?),
ai, quan jo hi anava
més s’acostava.

-Patufet, on (t’)ets?
(A) cridava la mareta;
-Patufet, on (t’)ets?
Va cridar per tots indrets.

-Sóc a la panxa,
a la panxa, a la panxa,
sóc a la panxa
a la panxa del bou.

Allà no hi neva,
no hi neva, no hi neva,
allà no hi neva,
no hi neva ni hi plou.