Lletra:

Les muntanyes de l’Urbant
tretze (?) tenen de llargària;
trobaven a faltar gent
i animals de tota classe,
terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.

Això s'és d'esperimentar (?)   per dos soldats que hi passaven.
Amb els trepigs del cavall,   sortí la fiera malvada;
(i)a en salta de sobre d’un,   pronte membres espedaçava.
L'atre es va escapar fugint,   perquè el cavall el portava;
fugia cum el vent fins   que va ser a la posada.
(Con) la posada en fou,   no tenia color al(s) llavis;
color al(s) llavis no té   ni per torna(r)-ne la p(a)raula.
Luego veu venir un senyor,   (a)mb una beguda molt clara
pe fe(r)-li tornar el color,   el color i la paraula.
(Con) ell se'n fou ben esplicat,   en caçaven (?) gent armada,
si de a peu n’hi han nat cent,   i de a cavall uns cent coranta.
Tan lluny cum en veuen venir,   li'n tiren llarga cerrada;
i en té la pell de tortuga,   que no li'n fan re les bales,
i en té el cap cum un bou   i la cua cum una espasa.
I en té el pèl cum agu(i)es,   cum (?).
El cavaller que l'ha morta   li ha enfornada l’espasa;
li ha enfumat pe la boca,   li ha sortida p(e)r una espatlla.
I al cavaller que l'ha muerta,   renda viva li han donada;
setze duros cada mes   i setze en a la campanya.