signatura_PNC2022.jpg

La fiera malvada

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Les muntanyes de l’Urbant
tretze (?) tenen de llargària;
trobaven a faltar gent
i animals de tota classe,
terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.

Això s'és d'esperimentar (?)   per dos soldats que hi passaven.
Amb els trepigs del cavall,   sortí la fiera malvada;
(i)a en salta de sobre d’un,   pronte membres espedaçava.
L'atre es va escapar fugint,   perquè el cavall el portava;
fugia cum el vent fins   que va ser a la posada.
(Con) la posada en fou,   no tenia color al(s) llavis;
color al(s) llavis no té   ni per torna(r)-ne la p(a)raula.
Luego veu venir un senyor,   (a)mb una beguda molt clara
pe fe(r)-li tornar el color,   el color i la paraula.
(Con) ell se'n fou ben esplicat,   en caçaven (?) gent armada,
si de a peu n’hi han nat cent,   i de a cavall uns cent coranta.
Tan lluny cum en veuen venir,   li'n tiren llarga cerrada;
i en té la pell de tortuga,   que no li'n fan re les bales,
i en té el cap cum un bou   i la cua cum una espasa.
I en té el pèl cum agu(i)es,   cum (?).
El cavaller que l'ha morta   li ha enfornada l’espasa;
li ha enfumat pe la boca,   li ha sortida p(e)r una espatlla.
I al cavaller que l'ha muerta,   renda viva li han donada;
setze duros cada mes   i setze en a la campanya.

Observacions:

Francesc Pelagi Briz la recull al volum cinquè de "Cansons de la terra V" l'any 1877 amb el títol "Santa Marta". A l'Obra del Cançoner Popular n'hi ha recollides algunes versions (a Sant Llorenç Savall 1924-1925 per exemple), així com al Cançoner de Pineda, de Sara Llorens, l'any 1931. 

Es tracta d'una balada molt més antiga, conservada en diverses edicions dels s. XVIII i XIX, en català i castellà. Al bloc "Quiro news" hi ha escrita una entrada sobre aquesta cançó. No hem sabut localitzar les "muntanyes de l'Urbant", ni la "ciutat d'Urbent" que apareix en altres versions.

Tot i que les versions escrites semblen situar la història prop de Jerusalem, en algunes ocasions la nostra tradició oral també l'ha traslladat en diversos indrets de Catalunya.

Un exemple en català (s. XIX) fotografiat del fons etnogràfic de Josep Maria Massip i Gibert:

La viera malvada 1La fiera malvada 2

 

 

La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.