Cançons
Fum, fum, xemeneia amunt
Enregistrament realitzat per Morgana Anglada i Mascort, de l’escola Puig d'Arques de Cassà de la Selva, en el marc del projecte "Càntut al bressol", la tardor de 2025.
Fum, fum,
puja xemeneia amunt,
que trobaràs un home vei
que t’estirarà la pell;
un capellà
que et donarà un tai de pa,
una carbasseta de vi
per passar aquest sant camí;
trobaràs bous, vaques,
gallines amb sabates,
capons amb gasparon(s),
i hola, minyons,
que la Pepa fa torrons,
en fa pocs emprò els fa molt bons;
el vicari els ha tastat,
diu que són una mica fat(s),
hi han (a)fegit una mica de sal
i han quedat molt i molt bons.
Es tracta d'una cantarella infantil que recull Joan Amades dintre "Folklore de Catalunya - Cançoner" i que defineix com a cançó de fer foc o veure enlairar-se el fum. Escriu que se'n coneixen diverses variants per tot el domini de la llengua catalana.
La primera referència que n'hem trobat és dintre "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós (1840-1901):
També es troba aplegada dins "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta (1839-1898):
Fum, fum, xemeneya amunt,
Trobarás un capellá,
Que t' dará peixet y pá,
Y una carbasseta de ví
Per passá' aquest sant camí.
Sovint, com passa en aquesta versió, es barreja amb versos de cantarelles per fer cagar el tió.