Cançons

Hem trobat recollits alguns exemples de corrandes semblants a la que presentem a "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró, a Bagà (Berguerdà):

Una veia tinc a casa
que no té sinó una dent:
l'he penjada a la finestra
per a fer riure a la gent.

O també al "Cançoner del Ripollès", a Ripoll, l'any 1919:

Una vella tinc a casa
que no té sinó una dent;
cada dia es la remulla
amb dues lliures d'aiguardent.

Una vella tinc a casa
que no té sinó una dent;
l'ha penjada a la finestra
per fer miroia a la gent.

Una vella tinc a casa,
s'està a la vora del foc;
s'ha cremada la camisa,
les vores del cul i tot.

Una vella tinc a casa, 
sempre fila sense llum:
la filosa entre cames,
el fus al forat del cul.

Al núm. 449 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1932) hi hem trobat una corranda en el mateix sentit, sobre la Seu de Barcelona (Catedral):

Una vella tinc a casa,
no menja sinó fideus,
té una berruga a la panxa
com el campanar de la Seu.

Tal i com la canta en Miquel, no l'hem trobada recollida enlloc més. 

En Miquel va néixer a Tapis, pertanyent al municipi de Maçanet de Cabrenys. Als 28 anys es va casar i va anar a viure a Maçanet de Cabrenys i durant nou anys va treballar en una mina de talc. Va quedar vidu als 44 anys. Al cap de pocs anys es va tornar a casar i, l'any 1973, va anar a viure a Banyoles.