Cançons

És una sardana a partir de la cançó tradicional catalana. Sabem que Francesc Vilaró i Carbonell va compondre una sardana amb el mateix títol, però no podem afirmar que es tracti d'aquesta. En aquest mateix arxiu en recollim una versió més completa de Vilallonga de Ter. 

De la cançó tradicional, la primera referència que tenim d'aquesta balada és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), anotada com una variant de la cançó que avui coneixem com a "Muntanyes regalades". Passa el mateix amb Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra" (1871), que recull la del primer autor.

Milà i Fontanals en publica una versió més llarga al "Romancerillo catalán" de l'any 1882; ja la diferencia d' "El canigó" ("Muntanyes regalades") i li posa el nom de "Muntanyes del Canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem anotada com a "Montanyes de Canigo". Aquest autor es fa ressò de l’anècdota que els perpinyanesos van celebrar el casament del rei Jaume II amb la comtessa Esclarmonda de Foix l’octubre de 1275 cantant la «chanson du pays», és a dir, “Muntanyes del Canigó”.

Vidal diu haver obtingut tant aquesta informació com la versió de la cançó que presenta d’un manuscrit escrit per un tal «M. Vial». Avui sabem que tant la “notícia” folklòrica inventada sobre Jaume II i els perpinyanesos com la seva versió de la cançó són fruit de l’historicisme romàntic, és a dir, de l’impuls de reimaginar el passat nacional característic del s. XIX. Probablement, Vidal va fer un refregit utilitzant fragments d’altres balades i reescrivint-los. Tot i això, la lletra de Vidal va continuar recollint-se en cançoners fins als anys 90 del s. XX.

En Miquel va néixer a Tapis, pertanyent al municipi de Maçanet de Cabrenys. Als 28 anys es va casar i va anar a viure a Maçanet de Cabrenys i durant nou anys va treballar en una mina de talc. Va quedar vidu als 44 anys. Al cap de pocs anys es va tornar a casar i, l'any 1973, va anar a viure a Banyoles.