Cançons
La minyona d'Andorra
Entrevista realitzada per Albert Massip a la residència Sagrat Cor de Banyoles, l'abril de 2025.
Una cançoneta nova bé la sentireu cantar;
treta n'és d'una minyona que és filla de Cornellà.
Tres hereus la festejaven, tots tres s'hi volen casar;
l'un era l'hereu Riera, l'atre era l'hereu Cerdà,
l'atre l'era l'hereu Cabrera, el que diu que s'hi casarà.
Tu festeja-la i jo ple(u)deje-la,
veurem qui l'alcançarà.
És una balada amb diverses variants que trobem també amb el títol "La minyona de l'Empordà" o "L'Andorrana".
La primera referència que en tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Compensación". Al mateix "Romancerillo" trobem una breu anotació d'una cançó amb el mateix títol que proposem: "La niña del valle de Andorra".
També l'hem trobat a "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró (1879-1969), amb el nom de "L'Andorrana", així com al "Cançoner del Ripollès", recollida a Ripoll i Les Llosses els anys 1919 i 1920.
En Miquel explica que aquesta cançó feia referència a una noia que ell coneixia, filla de Pont-xetmar (Cornellà de Terri), i que la història la coneixia tot Banyoles.
En Miquel va néixer a Tapis, pertanyent al municipi de Maçanet de Cabrenys. Als 28 anys es va casar i va anar a viure a Maçanet de Cabrenys i durant nou anys va treballar en una mina de talc. Va quedar vidu als 44 anys. Al cap de pocs anys es va tornar a casar i, l'any 1973, va anar a viure a Banyoles.