Cançons

La majoria de referències antigues que trobem d'aquesta cançó rítmica són amb el títol "Els esclops de Déu", tot i que a molts llocs es coneix com a "Els esclops d'en Pau". La primera referència que n'hem trobat és al núm. 1277 del setmanari satíric "La esquella de la Torratxa", de 1903, i també la trobem – només anomenada – l'any 1904 a la revista satírica "La tralla del carreter". L'any 1908, "La esquella de la Torratxa" en publica una versió política de l'època. Al 1916 apareix anomenada al setmanari "La Nació" com a cantarella del joc infantil que recordaven voluntaris catalans des de les trinxeres del nord de França de la Primera Guerra Mundial. 

La trobem recollida, i molt ben descrita, al llibre "Cançons i jocs cantats de la infantesa" (1923) d'Aureli Capmany i Francesc Baldelló, amb el títol "Amb els esclops" i amb aquesta lletra:

Amb els esclops d'En Pau
fangava En Joan;
cantava el gall.
En Pere li va al darrera
amb el tipi tipi tam.

Un any més tard apareix recollida a la revista infantil "La rondalla del dijous" amb aquest text:

Els esclops de Déu
en fangaven
Sant Joan triava gram,
Sant Pere li va el radera,
amb el tripi tripi tram.

L'any 1925 es recull a Girona dins la revista setmanal "Catalana", amb el títol "L'esclopet" i descrita com a joc infantil:

Els esclops de Deu
fangaven.
Sant Joan
triava'l gram.
Sant Pere
li va al darrera
ab el séu
pitrim, pitram,
pitrim, pitram.

També es troba recollida com a cançó de taverna en un parell d'ocasions dintre l'Obra del Cançoner Popular: l'any 1926 a Barcelona, d'un home del Berguedà, i l'any 1934 a Prats de Molló.

En Miquel va néixer a Tapis, pertanyent al municipi de Maçanet de Cabrenys. Als 28 anys es va casar i va anar a viure a Maçanet de Cabrenys i durant nou anys va treballar en una mina de talc. Va quedar vidu als 44 anys. Al cap de pocs anys es va tornar a casar i, l'any 1973, va anar a viure a Banyoles.