Cançons

A Maçanet n’hi ha una vella   que en té quatre-vint-deu anys,
ella se’n pentina i planxa   com una nina de quinze anys.
El diumenge va a la plaça,   per veure com van ballant;
si n’és enamoradeta   d’un jovenet de quinze anys.
Li diu si es vol casar amb ella,   que el farà ser un ric marxant.
-En tinc cent ovelles negres,   cinquanta moltons ben blancs,
també en tinc cent uncetes,   totes les (a) vaig comptant.
-Si és això, sí, la vella,   l’afer (a) tiro endavant.
Se’n van casa del notari,   per (a)rreglar-ne un cas tan gran:
-Déu lo guard, senyor notari,   Déu lo guard, senyor Joan.
El notari se la mira,   i li’n veu si no un queixal. 
-Aquí vinc amb (a) la vella,   per (a)rreglar-ne un cas molt gran.
El diumenge els en publiquen,   el dimarts estan casats;
el dimecres va ser morta,   d’una malaltia gran.
El seu marit li’n va al darrere,   amb un flabiol sonant:
-Faci’s fotre, la vellassa,   ara jo ja tinc l’arjant,
i amb l’arjant de la vella    en trobaré una de quinze anys.

Lai, tral·lara, lalà, lailara,
lai, tral·lara, lalà, la, la.