Cançons
El caçador i la pastora
Entrevista i enregistrament realitzats per Lluc Solés i Joanot Cortès a Maçanet de Cabrenys, l'abril de 2025.
Una matinada fresca,
olalai, quina fresca hi feia,
jo me’n vaig anar a caçar,
olalai, quina fresca hi fa.
No en trobí peça ninguna, ni ocasió per disparar,
si no una bella donzella, adormida en un pinar.
En collí un ram de violes, sobre el pit les hi vaig posar;
violetes eren fresques, la pastora es despertà.
-Què en cerqueu, vós, galant jove, que jo vos pugui donar?
-Un petó de vós, donzella, si me’l volguéssiu donar.
-Un i dos, i tres, i quatre, fins que l’amor hi serà.
Es tracta d'una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb el títol "El caçador i la pastora", "El bon caçador" o simplement "El caçador". L'últim vers és un manlleu de la balada "La madrastra", recollida en aquest mateix arxiu. No hem trobat recollida cap altra versió de la balada amb aquest afegitó. La d'en Joan és també l'única versió que coneixem amb la variant "olalai", que no "olailà", a la tornada.
"El caçador i la pastora" ja està recopilada aquí per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol "La Pastorcilla".
El 1911, Julita Farnés i Pagès en publicava una versió al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.
N'hem trobat també algunes versions al volum IV del "Cançoner Popular de Mallorca" (1975) amb el nom de "La pastora i el caçador".
Joan Amades explica que n'existeixen diverses variants, però actualment se'n canten sobretot tres:
- Amb resposta "ara va de bo". Sembla que es va repopularitzar a partir de la recuperació que en va fer el pedagog Ireneu Segarra i Malla (1917-2005), director de l'Escolania de Montserrat. El cor va publicar l'any 1981 el disc "Cançons populars catalanes" amb aquesta versió anomenada també "Una matinada fresca". En aquest vídeo podem veure l'Escolania interpretant-la en directe.
- Amb resposta "olailà, quina fresca hi feia". La va tornar a impulsar el cantant Emili Vendrell i Coutier (1924-1999), fill del conegut tenor Emili Vendrell i Ibars (1893-1962), a partir d'un disc publicat l'any 1968 anomenat "Cançons de la nostra terra Vol. II" (aquí la podem sentir en una disc publicat als anys 80). Posteriorment, l'any 1973 Ara va de bo l'enregistra a partir d'una versió d'un cantador de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).
- Amb resposta "si en tira l'amor no en toca". La va repopularitzar el tenor Gaietà Renom i Garcia (1913-1997) al disc "Canciones populares" de 1961, que podem sentir aquí. També l'any 1968, Pau i Jordi (Pau Riba i Jordi Pujol) l'enregistren al disc "El rei de Xauxa".
