Cançons
Els esclops d'en Pau
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el juliol de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme entre març i setembre del mateix any amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
Els esclops d’en Pau,
tiro, tiro, tiro, tau,
la nena menja
i no li fa mal!
-I li donava una cuierada. Tornem-hi:-
Els esclops d’en Pau,
tiro, tiro, tiro, tau,
la nena menja
i no li fa mal!
-I la segona cuierada. I aixís nar fent fins que acabava el plat…-
No hem trobat cap altra referència d'aquesta cantarella tal i com la canta la Carme, com a cançó per fer menjar la mainada.
Totes les versions que ens consten acompanyen el joc descrit a Cançons i jocs cantats de la infantesa (1923) d'Aureli Capmany i Francesc Baldelló, on la cançó apareix transcrita sota el títol "Amb els esclops" i amb aquesta lletra:
"Amb els esclops d'En Pau
fangava En Joan;
cantava el gall.
En Pere li va al darrera
amb el tipi tipi tam."
La majoria de referències antigues que en trobem són amb el títol "Els esclops de Déu", tot i que a molts llocs es coneix com a "Els esclops d'en Pau". La primera referència que n'hem trobat és al núm. 1277 del setmanari satíric La esquella de la Torratxa, de 1903, i també la trobem – només anomenada – l'any 1904 a la revista satírica La tralla del carreter. L'any 1908, La esquella de la Torratxa en publica una versió política de l'època. Al 1916 apareix anomenada al setmanari La Nació com a cantarella del joc infantil que recordaven voluntaris catalans des de les trinxeres del nord de França de la Primera Guerra Mundial.
Un any més tard apareix recollida a la revista infantil La rondalla del dijous amb aquest text:
"Els esclops de Déu
en fangaven
Sant Joan triava gram,
Sant Pere li va el radera,
amb el tripi tripi tram."
L'any 1925 es recull a Girona dins la revista setmanal Catalana, amb el títol "L'esclopet" i descrita com a joc infantil:
"Els esclops de Deu
fangaven.
Sant Joan
triava'l gram.
Sant Pere
li va al darrera
ab el séu
pitrim, pitram,
pitrim, pitram."
També es troba recollida com a cançó de taverna en un parell d'ocasions dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya: l'any 1926 a Barcelona, d'un home del Berguedà, i l'any 1934 a Prats de Molló.