Cançons
Oros, copes, espases i bastos
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el setembre de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
Oros, copes, espases i bastos,
els que van a darrera paguen els gastos.
Les comunes de sifón,
no estan fetes per tothom;
qui caga prompt s’esquitxa,
si és una dona una mitja,
si és un home un mitjó.
Aquí hi ha un senyor rector,
allà hi ha una ballarina,
ell ensenyava doctrina
i ella ho ensenyava tot.
Aquí descansen els ossos
d’un que els tenia molt grossos,
els ossos…
Es tracta d'una paròdia de les absoltes, és a dir, el conjunt de responsori, versets i oracions que es deien per al difunt després de la missa de funeral. Segons les possibilitats econòmiques de la família, es cantaven més o menys absoltes, com també hi havia més o menys capellans que anaven a la comitiva.
La pràctica de cantar paròdies de les absoltes havia estat molt estesa. N'és testimoni la cançó de La Trinca "La mort del pagès", dins el disc "Mort de gana" (1973), inspirada en aquesta tradició. L'última estrofa que canta en Salvador apareix citada, entre moltes d'altres, en aquesta cançó.
En Salvador explica que el responsable de dir les absoltes a Blanes era un usuari de l'asil del poble, de renom Joan de l'Hospital, que portava una fusta en forma de creu posada al mig del pit i sempre encapçalava la comitiva.