Cançons
Arri, arri, tatanet
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el juliol de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme entre març i setembre del mateix any amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
Arri, arri, tatanet,
que anirem a Sant Benet,
portarem un pa de se(c),
per dinar, per sopar,
pe la nena no n’hi (ha)urà.
Xerric!
Xerric, xerric…
És una cançó de falda. Segons Joan Amades, hi ha una gran diversitat de variants d'aquesta cançó. N'escrivim cinc:
Arri, arri, tatanet,
anirem a Sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar, per sopar;
per en Jordi no n'hi haurà. (Amades)
Arri, arri, cavallet,
que anirem a Sant Benet,
portarem un panellet,
per dinar, per sopar;
per fer festa tot demà. (Amades)
Arri, arri, bon burret,
anirem a Sant Benet,
portarem un pa de set,
per dinar, per sopar,
per la "teta" no n'hi ha. (Crivillé)
Arri, arri, burriquet,
que demà irem a Ceret,
a Ceret dins la muntanya,
Visca l'aranya! (Obra Cançoner Popular, Rosselló 1930)
Arri, arri, burriquet,
que anirem a Massanet,
portarem el porc amb sal,
i la truja a la samal,
i la sang a la paiella,
i farem bona reixuxella. ("Tresor de la Llengua", 1935)
L'afegitó final "xerric!" o "xerric, xerric, xerric!" només l'hem sentit a Blanes. Almenys en una altra versió, recollida a Banyoles, ens consta també una onomatopeia final que acompanya el moment en què el nen o nena es tomba cap enrere, o es fa caure entre les cames.
