Cançons
Jo te l'encendré
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el juliol de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme entre març i setembre del mateix any amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
Jo te l’encendré,
de la punta, de la punta,
jo te l’encendré,
de la punta de l’esparver.
Tot i ja trobar-la anomenada com a "Tio-tio fresco" en alguns mitjans de premsa dels anys 90 del s. XIX, la primera referència que hem trobat d'aquesta cantarella és als números 22 i 24 de la revista nord-catalana Revue catalane (1908):
Més tard, l'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de Pineda, com a cançó de ball i amb el nom de "El tió fresco". Llorens afegeix:
"... La majoria de gent diu: El TIÓ, Fresco, es a dir, que mentres pronuncien la o final de fresco perfectament àtona pronuncien ben clarament tònica la de tió. Ho escrivi, doncs, així, com si es referís a un tió (boscall groixut destinat al foc de la llar) i no pas a un tío (amb la i tònica) com altres escriuen. D'aquesta manera, també, el darrer vers de la cançóneta, el tió de paper, té significat clar".
També sabem que era una de les cançons cantades als carnestoltes d'abans de la guerra.
L'Anna Maria explica que s'hi anaven afegint estrofes picants, "a veure qui la deia més grossa, tot amb mala intenció...".