Cançons
La pastora dels xaions
Quan n’era petiteta
me’n feien anar a la font,
i ara que en sóc grandeta,
dundeta,
me’n fan guardar els moltons,
dundó.
Me’n som adormideta sota l’ombra d’un om;
mentre que jo en dormia passaren tres garçons,
i amb una clau falseta me n’han obert el front.
Que abantes no hi entrava la punta d’un cigró,
i ara fins hi entrarien pistoles i canons,
i el castell de Figueres, i tots els batallons.
Hem trobat recollida aquesta blada al "Cançoner de Pineda" (1931) de Sara Llorens, amb el mateix títol que presentem.
Joan Amades la recolliria d'una informant tossenca el mateix any 1931. Al volum de tardor del "Costumari Català" (1956), Amades en cita la melodia transcrita per Joan Tomàs i menciona que la "dansaven els pastors de La Junquera per celebrar la joia del retorn a la llar després del llarg sojorn a muntanya".
Al primer dels enregistraments, en Vicenç Esteban canta amb la seva mare, la Roser Darder.
