Cançons
Jo en voldria una noia
Io en vol(d)ria una noia
que fos filla de pagès,
que tingués uns bons armaris
i una saca de diners.
Comencem a anar a ballar,
ballarem una sardana
obligada de l’amor (?).
Balleu mentre sou joves,
balleu, salteu i balleu,
si no, us tornareu guetos
que no us en (a)donareu.
Per (a)ixò el jovent d’avui
en tenen les mans for(a)dades,
no en tenen com abans
monedes arrovellades.
Es tracta d'una sardana cantada de la qual no hem sabut trobar l'autoria. Al seu Cançoner, Joan Amades aplega una variant de la primera estrofa com a corranda relacionada amb el ball de La Bolangera:
Jo en voldria una noia
que fos filla de pagès,
que en tingués tres-centes cabres
i la bossa dels diners.
La paraula "gueto" és, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, una forma despectiva de referir-se al pare o al marit.
Diversos grups d'havaneres, com Port Bo o Peix Fregit, se l'han feta seva els últims anys.
En "Pipa" va exercir de pastor tota la vida. Seguint el ramat, que anava creixent, va passar de viure a Vallfogona de Ripollès a Riudaura, a la Garrotxa, i finalment al Pla de l’Estany, on va arribar a tenir més de mil ovelles. La transhumància el va fer conegut, tal i com explica ell mateix, des de Puigcerdà fins al Port de la Selva. Des que va deixar el ramat que viu a Sant Joan de les Abadesses amb la seva dona i la seva filla.