Cançons
La Pepa
A la torre xica i a la torre gran,
si ni ha una noia que l’estimen tant.
De tant que l’estimen, no la casaran;
se’n va a la riera a rentar el davantal.
Mentres el rentava, passa el seu galant:
-Què hi fas aquí, Pepa? Què hi fas aquí, tant?
-Rento les faldilles, també el davantal,
per anar bonica la nit de Nadal.
L’agafa i la munta, la munta a cavall,
pels carrers de Lleida (i)a en passa plorant.
-Per què en plores, Pepa, per què en plores tant?
-Ploro pels meus pares quan ho sab(e)ran,
de neguit i pena ells se moriran.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri gran.
Es tracta d'un fragment de la balada anomenada també "La torre xica", "La Pepa galant" o "La Bepa" i de la qual se'n coneixen diverses versions. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals amb el nom títol "El rapto" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes
" (1853). També la trobem recollida aquí,
al volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz
. Briz anota que n'ha suprimit algun vers "en rahó de ser massa aixarit".
Mn. Jacint Verdaguer
va escriure posteriorment la "Cançó del rossinyol" a partir d'aquesta tonada. Aquesta cançó es va fer molt popular, de manera que s'ha acabat barrejant amb l'original.