Cançons
El petit vailet
El petit vailet
s’aixeca de matines,
gafa l’esmorzar
i se’n va a llaurar,
i se’n va a llaurar.
La jove mestressa,
la jove mestressa
li fa l’esmorzar,
li fa l’esmorzar.
Un tupí de sopes i un crostó de pa,
i una sardineta per sucar-ne el pa.
Allà baix a l’era una font n’hi ha,
i el que vulgui beure s’ha d’ajonellar,
de jonolls a terra i el porró a la mà.
És una cançó tradicional recollida en diversos cançoners d'arreu de Catalunya amb diferents variants i estrofes. La referència més antiga que trobem està recollida per Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Riudeperes (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO".
També l'any 1871, apareix recollida al volum tercer de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans
" de Francesc Pelagi Briz.
Joan Amades explica que és un ball rodó de nenes provinent d'una dansa-cerimònia femenina que es ballava al voltant d'un minyó i que estava encaminada a afavorir la sembra. Molts cançoners la publiquen doncs com a cançó de caràcter infantil.
Tot i així, tal i com explica Jaume Ayats al llibre "Explica'm una cançó - 20 tradicionals catalanes", es tracta d'una balada de caràcter eròtic i sobre un cornut – com tantes d'altres –. S'havia cantat sobretot per carnestoltes i en ambients de taverna.
Hem trobat també dues versions on apareixen una estrofa molt semblant a la 5, al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "Aquest camp d'herbetes" i "Al camp de Massena".
La Rosa va néixer a Can Cortina d'Arbúcies.
