Cançons
Sant Isidro
Sant Isidro, sidro, sidro, Sant Isidro llaurador,
Sant Isidro se’n va a missa amb molta de devoció.
Sant Isidro porta calces cordades amb forriac,
de botons hi porta un(a) olla, i de butxaques un ansat.
Sant Isidro, lladre i pillo, l’han tancat a la presó
perquè anava a robar faves a l’hort del senyor rector.
Es tracta d'una fragment de la balada que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el mateix títol. També amb el títol "Sant Isidro" l'aplega l'any 1871 Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". Milà i Fontanals la situa a finals del s. XVI, Pelagi i Briz un segle més tard, a finals del XVII. En aquest mateix arxiu en trobem recollides diverses versions.
En Josep va créixer al mas La Xoriguera, situat sobre el municipi de Les Planes d'Hostoles, entre El Far i La Salut. Explica que la gent que treballava a bosc (sobretot roders o rodellers dels pobles d'Anglès i Sant Martí Sapresa) es quedaven a dormir casa seva. Al vespre s'esbargien tot menjant, bevent i cantant cançons.
