Cançons
El verdum
Un verdum a prop d’un niu
un matí de primavera,
un verdum a prop d’un niu
canta un matí festiu.
Passa per lla un xavalet,
namorat de sa tonada,
passa per lla un xavalet
i agafa l’ocellet.
A l’arribar a casa seu
posa l’ocell a la gàbia,
pro llavores el verdum
no refila com solia;
és que enyora lo que veu,
camps i bosc, tot era seu.
El xavalet, enfadat,
diu de la vista crema(r)-li;
i amb una agulla de cap
la vista li ha cremat.
I aixecant un cant molt fort
el verdum cau a la gàbia,
i aixecant un cant molt fort
el verdum va caure mort.
És un poema del mestre i escriptor Antoni Bori i Fontestà (Badalona, 1862-1912) aparegut al llibre "El trobador català - llibre de lectura en vers destinat als col-legis de nois i noies de Barcelona" (primera edició de l'any 1892). La melodia és semblant a la de la balada "La cançó del lladre".
En Josep va créixer al mas La Xoriguera, situat sobre el municipi de Les Planes d'Hostoles, entre El Far i La Salut. Explica que la gent que treballava a bosc (sobretot roders o rodellers dels pobles d'Anglès i Sant Martí Sapresa) es quedaven a dormir casa seva. Al vespre s'esbargien tot menjant, bevent i cantant cançons com aquesta.
